Descripción
Una joia literària en què personatges inoblidables com la Marta i el Manelic es rebelen contra les opressions que els sotmeten. Com explica Maite Carranza al pròleg, «el poder ranci dels terratinents d’antuvi ha passat a altres mans i s’ha maquillat de contemporaneïtat. Ha canviat de cara, de camisa i de llenguatge, però, al capdavall, manté intacta la seva crueltat.» Un història, per tant, que té la virtut de tractar temes universals així com d’endinsar-se en l’arrel profunda dels conflictes econòmics, laborals, socials i de gènere vigents avui. I, sempre, des de l’emoció amb què Àngel Guimerà ha fet bategar el cor de generacions senceres de lectors.
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845 – Barcelona, 18 de juliol de 1924) fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o “ressorgiment” de les lletres catalanes a l’acabament del segle xix.
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys anà a viure a Catalunya, on s’adaptà ràpidament. Fou una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que inicià la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat aconseguí reconeixement internacional, (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l’última dècada del s. XIX, on s’apropa més a la realitat de la societat catalana d’aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.
