Descripción
Des de Plató fins a l’època contemporània, aquest manual bàsic i didàctic és una eina imprescindible per a introduir-nos en la història de la filosofia des d’un punt de vista crític, materialista i transformador. Les seves pàgines reuneixen les lliçons de Georges Politzer, curtes i entenedores, que van recollir els seus alumnes quan era professor de la Universitat Obrera de París, un projecte educatiu que pretenia explicar als treballadors els conceptes necessaris per a comprendre la societat. Georges Politzer va ser torturat i afusellat durant l’ocupació nazi de França, però el seu llegat perdura en aquesta obra fonamental que ha influït generacions senceres d’arreu del món durant dècades.
Quan commemorem el vuitantè aniversari de l’entrada de les tropes nazis a París, i en plena efervescència de la nova extrema dreta a tot Europa, presentem aquesta primera edició en català traduïda per Joan Palomares, vocalista del grup Prozak Soup i professor de Sociologia de la Universitat Jaume I i de la Universitat de València. Un llibre imprescindible per a entendre les bases del món actual, escrit per una de les ments més lúcides del període d’entreguerres del segle XX i que arriba als nostres dies amb una vigència formidable.
Georges Politzer (Nagyvárad, 3 de maig de 1903 – Fortalesa de Mont Valérien, 23 de maig de 1942), Psicòleg i filòsof marxista d’origen jueu hongarès.
Influenciat per Sigmund Freud, es va dedicar a la psicoanàlisi i el 1927 va escriure la seva obra Crítica dels fonaments de la psicologia, la qual seria publicada l’any següent. Aquesta obra va ser considerada com una introducció a la psicoanàlisi pels estudiants francesos de l’època. En aquesta obra inicia les seves recerques en el que ell anomenà la psicologia concreta. El 1929 s’adhereix al Partit Comunista Francès i des d’aleshores es dedica a estudiar el marxisme.
L’any 1932 va ser partícip en la fundació de la Universitat Obrera de París, on va destacar com a professor de materialisme dialèctic. Va exercir dit càrrec fins a l’any 1940, quan l’ocupació nazi dissolgué la universitat. A partir d’aquell moment, va entrar a formar part de la resistència francesa, al costat de la direcció del Partit Comunista Francès. Durant aquell període va publicar dues revistes antifeixistes: Université Libre i La Pensée libre. Va continuar amb la resistència clandestina contra el règim nazi fins que va ser detingut l’any 1942 pels alemanys. Va ser torturat i afusellat al maig d’aquell mateix any.
