Descripción
En les pàgines d’aquest llibre he recordat les darreres experiències de la meua praxi política, ja en un context de democràcia formal, durant la qual he intentat aportar iniciatives, la qual cosa incloïa la presència en òrgans partidistes de direcció, llistes electorals i la presa de decisions. Si ho mirem des de la vessant dels resultats assolits a curt termini, podríem considerar que he perdut quasi totes les batalles. Si observem, però, les coses des de l’òptica de les idees, tal vegada hi ha avanços que amb retard, i en menor mesura del que voldríem, han tirat endavant.
Vicent Àlvarez (Xàtiva, 1941). És llicenciat en Dret per la Universitat de València. Durant vint-i-cinc anys va ser cap jurídic d’aquesta institució (fins a la jubilació el 2010). Abans, des del 1967, va treballar com advocat laboralista. Aquell mateix any va ser detingut per secundar la primera manifestació de l’1 de maig des de la Guerra Civil.
Ha participat en l’Associació Democràtica d’Estudiants Valencians, Acció Socialista Valenciana, el Partit Socialista Valencià o el Frente de Liberación Popular. Col·laborador habitual de la premsa, ha estat membre del Consell Valencià de Cultura entre els anys 1998 i 2011, on va reivindicar la memòria històrica i la recuperació del patrimoni cultural.
Vicent Àlvarez va ser un dels fundadors del Partit Socialista Valencià (PSV), pioner a incorporar el valencianisme polític sorgit del llibre Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. També va estar en les primeres revoltes d’estudiants contra la dictadura viscudes a la Universitat de València. Company i amic del cantant Raimon a l’institut de la seua Xàtiva natal, Vicent Àlvarez ha estat testimoni i protagonista del valencianisme polític dels darrers seixanta anys.
