Descripción
Ser de quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Veges si talla: ganivet de fusta, esmolat amb palla. Li pegà en la figa i era el mascle…Però no sempre som ni tan bròfecs ni tan destarifats; també diem:No deixes senda vella per novella, perquè, segons pareix, cal Anar a la marxeta i no Pedre el cul darrere de novetats, que La Seu no es féu en un dia; i De moliner canviaràs, de lladre no escaparàs.
Les parèmies: els refranys, les dites, les expresions, aquest recurs tan habitual i eficaç per a il·lustrar una idea i dotar el discurs de vigor, constitueixen un legat multisecular que es troba a punt de desaparéixer. Però que no manca de funcionalitat i vigència.
Els quinze apartats en que es divideix aquest recull, junt a les notes i les propies parèmies ens ofereixen les idees sobre les qüestions importants de la vida i la cultura d‘un poble clarament diferenciat.
Cristòfor Martí i Adell (Alboraia, 1940) és mestre, llicenciat i doctor en Filologia Moderna. És autor de Les nostres endevinalles (1984), La roda de la Fortuna (1986), Babel, Babel (1987), El nostre refranyer (1988), La llarga guerra de M. B. (1992), Contes de l’Horta (1998), El regal més bonic (1998), La vera fortuna de J. Xarpa (2000), La xufa i els gelats tradicionals valencians (2003), El gos invisible (2005), Travallengües: la dificultat com a repte (2006), Alboraia. Memòria gràfica I, del qual és coautor amb Agustí Hernàndez, (2011), Mamífers i… (2012) i Compromís social i polític (2013). Ha publicat també una segona edició molt augmentada del treball sobre la paremiologia: El nostre refranyer (2009) i una altra segona edició augmentada també de La roda de la Fortuna (2011).
