Descripción
La poesia no és una assignatura; tampoc no és col·lecció de fòssils ni papallones assecades. Llegir poesia no és classificar entitats mortes per superar exàmens circumstancials. No es tracta, encara menys, de descriure’n la morfologia externa i aprofitar l’avinentesa per fer excursions per paisatges no literaris. La poesia constitueix un procés de coneixement de les múltiples individualitats que conformen la nostra pròpia individualitat. La lectura és i ha de ser una experiència de coneixement. Què hi fa si els versos són del segle XII o del segle XX? Què hi fa si els contextos històrics, socials, estètics o polítics són distints i distants? La poesia conté una ànima universal que ens afecta i ens implica perquè ens mostra un racó de la nostra ànima per explorar.
Si llegir poesia s’acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor. Amb aquesta antologia comentada us convidem a ultrar els límits de l’assignatura per aprendre a interpretar, i a interpretar-vos, des del poema concret.Si llegir poesia s’acaba convertint en una assignaturització de la lírica, només pot ser responsabilitat del lector, sigui estudiant o professor.
