Descripción
«Anar i tornar de Saidí es port fer per camins diferents, i a mi fa vint-i-cinc anys m’agradava sobretot la carretera de dalt.» Amb una habilitat tan allunyada de bucolismes deliqüescents com de planys jeremíacs, a mig camí de la crònica, l’evocació lírica i el despit, Mercè Ibarz ens fa sentir les palpitacions d’una terra al límit del desconcert.
«La terra retirada” descriu un “terrain vague”, un paisatge que és un espai interior, amb les qualitats d’un bon reportatge i l’alè de l’autèntica literatura.» Julià Guillamon, La Vanguardia
«La terra retirada és un testimoni impagable.» Joan Triadú, Serra d’Or
